Quan el cos parla

Sempre he admirat les disciplines artístiques que utilitzen un llenguatge universal a l´hora d´expressar-se, perquè no conèixen fronteres i poden arribar a tothom: pintura, escultura, ceràmica, música, dansa,… Hem tingut oportunitat de veure un video en el qual un cos parla sense paraules i ens transmet sensacions, emocions, sentiments. El moviment, la coreografia i la música expliquen una història (...)

Seguir llegint

Camp Lledó. Centre d'art i paisatge, Maria Àngels Moyà
23 novembre, Blog Camp Lledó, Mallorca

...es fàcil deixar-se portar per la sensualitat de la coreògrafa, per uns moviment molt ben executats, amb preciosisme, amb alguns moments de catarsi autèntica. Olga Tragant va ser acomiadada amb un fort aplaudiment. La seva proposta va agradar o no, però segur que no va deixar ningú indiferent.

Regió 7, Gema Camps
6 noviembre 2005, Manresa

“... un solo que parteix de la unió amb la terra i que arriba fins als núvols de la imaginació en un recorregut fet de petites escenes en què el component plàstic és molt important i marca la construcció ascendent de l’espectacle.Comença amb unes trenes que li lliguen el cap a la terra, empresonant-la en una gàbia que les talla i aconsegueix fugir i enlairar-se… L’estètica és clarament deutora de la recent estada al Japó que va fer la  coreògrafa, amb figures que extremen la bellesa de la lletjor...En l’escena en què Tragant imita l’actitud d’una gallina, moviment i música van de bracet i és un trosset tendre i ple d’ironia que queda gravat i dóna per sempre més un matís nou a aquest tema..”

Avui, Barbara Raubert
24 octubre 2004, Catalunya

“La manresana Olga Tragant va debutar  ahir a la seva ciutat amb Rastres, un espectacle breu, intimista i de gest molt senzill que va agradar al públic que omplia la Sala Ciutat. Un debut reeixit.”

Regio 7, Jordi Serarols
2 novembre 2002, Manresa (Catalunya)

"En el cicle de Endansa es van presentar las coreografies de Olga Tragant (Appetite), del col.lectiu Erre que Erre (Divadlo) i de Damián Muñoz (Daño) de les que la més interessant, per les seves petites troballes plàstiques inicials es la de l´Olga Tragant...."

El Pais, Pablo Ley
9 juny 1999, Espanya

"Olga  Tragant o el surrealisme a Sitges, i dintre del cicle Endansa, oferirà una petita mostra del seu art, un solo de 20 minuts en el que se les haurà de veure amb una torradora, llesques de pa i un ou. La coreografa s´explica: "Es tracta d´una peça sobre el sentiment del Desig. Tragant no esperava que el públic respongués a la seva peça amb un somriure pero aixi ha estat" 

El Periodico, Elena Hevia
4 juny 1999, Catalunya

 “Què ens presenten aquestes tres dones a Llaços? Les diferents facetes per les quals passa la seva relació. Facetes de tota persona, però més concretament des de l’univers femení. Un univers d’aspectes materials,  de moments de seducció, de compassió, de protecció... de dones nenes o de dones adultes. Un espectacle que barreja una part de somni amb una part més  realista. Amb una dramatúrgia menys abstracta que en altres espectacles anteriors.”

Regió 7, Mar Valldeoriola
20 març 2000, Manresa (Catalunya)

L'any passat, Olga Tragant, amb el seu personatge amb l'abric vermell, el qual em recorda Anna Karenina, es va treure un grapat de monedes de la seva roba interior, com si fos una butxaca. Diners i sexe estan entrellaçades com a símbol de poder. Qui té el poder ?

Movement Research journal 12, Annie Rachelle Lanzillotto
estiu 1996, New York

 Torretes de plàstic suficientment grans per ocultar la silueta d'una dona, vestuari que va des deuna dona sense sostre a la d'una "mujer fatal", que semblen esbosar algun comentari sobre les definicions culturals de feminitat... Olga Tragant demostra a La Dona de l'abric vermell que  hi ha intel.ligència treballant.  

The Village Voice, Elizabeth Zimmer
18 juliol 1995, New York

“I arribà  The Chess Player amb la Tragant movent a cinc instrumentistes al voltant de la tarima, mentre els seus moviments creixien intencionats, desesperats, s’enfonsaven, giraven com el vent i es feien triomfants.”

The News Times, Frank Merkling
20 març 1995, Connetticut, USA

"Olga Tragant va col.laborar amb el compositor Chris Woltmanna The Chess Player,una peça de grup ben escenificada i amb la música original del señor Woltmann. The Chess Player es evocadora de les complexes posicions abstractes dels escacs aixi com de la seva intensitat psicològica. Els experiments de Tragant amb el moviment van ser inspiradors i van donar al seu treball la seva autenticitat."

Bluedance theater, Ron Gagnon
19 març 1995, Connetticut, New York