Aquest treball s’inicia durant l’estada d’ Olga Tragant al Japó. En mig d’una societat on el contrast entre tradició i modernitat es fa extrema, sorgeix la pregunta: on i com es sent l’essència d’allò que anomenem tradició.

A Rastres diversos fragments s’entrellacen i es balancegen creant situacions de temps meditatiu amb una mirada interna, i altres moments en què la dansa és dinàmica i s’escampa per l’espai.

Els materials que conformen la posada en escena, amb la corda com element principal, embolcallen el moviment, establint un fort vincle entre moviment i plàstica i creant una atmosfera íntima, poètica i propera al ritual.