Llaços té la forma i el ritme d’un passeig que recorren tres dones. El sentiment de grup n’és el nucli de la peça, però també és important la individualitat i la soledat que cada una d’elles experimenta.

S’entrellacen diverses facetes d’elles, amb el sentir de nena, adulta i vella.  S'hi barregen records, moments de somni, misteri, joc, celebració, melangia, etc. Es pregunten què han heretat de les dones anteriors a elles i ens  mostren diferents cares de la seva ànima a través d’una dansa que es va transformant, que es va fent i desfent.